Nǐ Hǎo! ¡Hola!

Profesora Yung-Chu Sun

L'Escola Professional de Xinès  Nǐ Hǎo

Penseu que la llengua xinesa és difícil? En realitat aquesta llengua i la seva escriptura "quadrada" no és tan complicada. Perquè us feu una idea: en xinès no conjuguem els verbs, ni canviem els verbs per a expressar el passat, el present o el futur; no hi ha plurals; ni femenins. A més, és una de les més belles llengües del món, tant en la seva fonètica, a causa de les tonalitats que tant la caracteritzen, com -sobretot- en l'escriptura. Si estudieu xinès apreciareu que el seu aprenentatge és lògic i interessant, i veureu com cada ratlla i cada punt tenen un o diversos significats.

Etapes en el procés evolutiu

No se sap amb certesa quan es va començar a escriure el xinès, però les mostres d'escriptura més antigues es remunten a orígens remots. Els exemples més antics es conserven avui en dia sobre ossos fossilitzats d'animals, sobretodo, en closques de tortugues. Aquest tipus d'escriptura era pictográfica, similar a la hierático-jeroglífica egípcia o a la cuneïforme assiri-babilònica. Però, a diferència d'aquestes que, o van desaparèixer o van evolucionar a un sistema alfabètic, l'escriptura xinesa va evolucionar des dels seus orígens pictográfics, sense sortir-se d'ells. Aquest procés evolutiu ha tingut sis etapes o bases d'escriptura:

1) Escriptura pictográfica: es pot identificar la paraula per la seva forma. Fa referència a elements de la naturalesa.

2) Escriptura ideográfica: utilitzada per a representar idees o conceptes que no poden ser dibuixats per la seva forma.

3) Escriptura combinada: formada amb la combinació de dues o més paraules per a crear una nova.

4) Escriptura fonètic-pictogràfica: basada en la unió d'un pictograma amb altra paraula, creant alhora un so i un significat diferent al del pictograma.

5) Escriptura transformada: creada davant les inevitables transformacions que, amb el temps, es van anar produint en diferents paraules (referent a la lectura-pronunciació i en la forma d'escriptura). Els savis van decidir crear paraules noves que fessin referència, en escriptura i en lectura, a les paraules que podien crear confusió.

6) Préstecs: usada per a la formació de paraules noves amb l'ús de caràcters antics, perdent aquests el seu significat anterior.

Llengua i historia

L'escriptura està completament relacionada a la llarga historia de Xina. El seu procés evolutiu està fortament lligat a l'evolució històrica d'aquest país. Convé esmentar dos períodes històric-socials, el període de l'emperador Chin i, un altre, el de la Revolució Cultural de Mao.

- L'emperador Chin (famós per ser el promotor de la Gran Muralla o de la creació dels guerrers de Xi'an), va unificar per la força, després d'una llarga guerra civil, les terres de Xina, en aquells dies dividides en set regnes. Al mateix temps, va decidir unificar l'escriptura, ja que cada escola caligráfica o cada regió usava diferents tipus de caràcters per a expressar una mateixa idea. Així (com es pot veure en la pel·lícula Heroe) per a escriure la paraula jian (espasa) es podien traçar un sens fi de combinacions diferents.

- En 1965, Mao, per a facilitar l'accés a l'escriptura al conjunt de la població, en la seva majoria analfabeta, va decidir simplificar l'escriptura. Per això, en la República Popular de Xina s'usa un tipus d'escriptura "simplificada", diferent de la "tradicional" usada en Taiwán, Hong-Kong (fins fa bé poc) i en molts llocs més enllà del continent (Xina Towns). Aquest canvi d'escriptura va ser beneficiós ja que va facilitar l'accés a la cultura, però al mateix temps va significar un canvi dintre de la tradicional evolució de l'escriptura xinesa, basada en la lògica.

Com veieu, aprendre xinès mandarí no és només aprendre una llengua fascinant, parlada per una cambra de la població mundial (que guanya dia a dia importància, a mesura que evoluciona l'economia asiàtica i que desperta el gegant econòmic xinès), sinó que també és aprendre una filosofia, una tradició i una història mil·lenària.

*Yung-Chu Sun va néixer en Tao-Yuan (Taiwán) en 1979. Va estudiar secundària en l'especialitat de Dansa i Teatre. En el 2001 es va llicenciar en Filologia Àrab per la Cheng-Chi University de Taipei, on també va realitzar cursos de formació per a l'ensenyament de xinès a estrangers. Va treballar dos anys com professora de xinès mandarí en l'Escola Xinesa d'Amman (Jordània), país en el qual també va col·laborar amb diferents mitjans periodístics taiwanesos, per a cobrir informació referent a la guerra de L'Iraq. En l'actualitat resideix a Espanya, on realitza la seva gran passió: ensenyar el xinès mandarí.

Si t'animes, ens veiem en l'Escola Professional de Xinès Nǐ Hǎo de Barcelona